Descripció: Es tracta d’un interessant pont gòtic que, segons el gravat de Pier Maria Baldi (segle XVII) tindria dues obertures: un arc de mig punt a l’obertura nord i un arc carpanell al sud. Entre els dos arcs, al centre del riu, l’estructura estaria reforçada per un esperó o tallamar de planta triangular a banda i banda. Actualment, és visible sota el pont nou. El pont, a més de connectar amb el monestir dels framenors (posteriorment ocupat pels agustins) enllaçava amb el camí a Verdú i a Granyena, així com també portava al fossar dels jueus de Tàrrega. Les successives riuades van obligar a refer-lo en múltiples ocasions.Es tracta d’un interessant pont gòtic que, segons el gravat de Pier Maria Baldi (segle XVII) tindria dues obertures: un arc de mig punt a l’obertura nord i un arc carpanell al sud. Entre els dos arcs, al centre del riu, l’estructura estaria reforçada per un esperó o tallamar de planta triangular a banda i banda. Actualment, és visible sota el pont nou. El pont, a més de connectar amb el monestir dels framenors (posteriorment ocupat pels agustins) enllaçava amb el camí a Verdú i a Granyena, així com també portava al fossar dels jueus de Tàrrega. Les successives riuades van obligar a refer-lo en múltiples ocasions.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).
Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.
