Nom: Les Roquetes / Fossar dels jueus.

Datació: Finals del segle XIII – finals dels segle XV (1492).

Descripció: Cementiri medieval pertanyent a la comunitat jueva de Tàrrega. La primera notícia que fa referència al fossar data de 1307, quan el bisbe de Vic autoritza a l’aljama a disposar de cementiri propi. Aquesta necròpolis ha estat excavada i s’han documentat cent vuitata-dues tombes individuals i sis fosses comunes. Durant l’excavació, s’han recuperat elements que pertanyen al mateix ritual d’inhumació, com són les agulles d’amortallar o bé elements d’abillament personal: anells inscrits, arracades i collarets (aquests darrers interpretats com amulets). Les sis fosses comunes, amb un mínim de seixanta-nou individus enterrats, ens han permès documentar arqueològicament el sagnant avalot que va haver-hi a Tàrrega el 1348.

Estat: Excavació aqueològica no visitable. Al jaciment no es veuen restes de la necrópolis.

Distància des del museu: 1.1 km.

Nom: Les Roquetes / Fossar dels jueus.

Datació: Finals del segle XIII – finals dels segle XV (1492).

Descripció: Cementiri medieval pertanyent a la comunitat jueva de Tàrrega. La primera notícia que fa referència al fossar data de 1307, quan el bisbe de Vic autoritza a l’aljama a disposar de cementiri propi. Aquesta necròpolis ha estat excavada i s’han documentat cent vuitata-dues tombes individuals i sis fosses comunes. Durant l’excavació, s’han recuperat elements que pertanyen al mateix ritual d’inhumació, com són les agulles d’amortallar o bé elements d’abillament personal: anells inscrits, arracades i collarets (aquests darrers interpretats com amulets). Les sis fosses comunes, amb un mínim de seixanta-nou individus enterrats, ens han permès documentar arqueològicament el sagnant avalot que va haver-hi a Tàrrega el 1348.

Estat: Excavació aqueològica no visitable. Al jaciment no es veuen restes de la necrópolis.

Distància des del museu: 1.1 km.