Totes les entrades de appmuseu

Excavació del carrer de la Font 7-9

Excavació del carrer de la Font 7-9

Nom: La Font 7-9.

Datació: Primera meitat del segle XIV.

Descripció: A partir de les restes trobades en l’excavació arqueològica (corresponents al segle XIV), s’ha interpretat que aquest indret era el pati posterior d’una casa, amb una sitja excavada als llims. La sitja era plena d’una gran quantitat de material ceràmic i numismàtic (monedes), amb clars indicis d’estar en ús en el moment de ser llençat. Segons la documentació medieval, aquesta casa estaria situada dins els límits del call jueu. La hipòtesi interpretativa per aquests abocaments és que són fruit de l’avalot de 1348, quan, a més d’assassinar bona part de la població jueva targarina, es saquegen cases i es destrueixen i roben els béns.

Estat: Excavació arqueològica no visitable.

Distància des del museu: 41 m.

Ajuntament

Ajuntament de Tàrrega

Nom: Ajuntament.

Datació: Segle XVII.

Descripció: L’actual ajuntament, bastit el 1674, ocupa el lloc del primitiu edifici, comprat per a aquest ús l’any 1440 i amb funcions d’ajuntament des de principis del segle XV. Anteriorment, des de la segona meitat de segle XIII, les reunions del Consell General (30 consellers i 40 paers) suposaven un problema, ja que no es disposava de cap espai propi on celebrar les addemblees; per aquest motiu, s’havien de fer en albergs, esglésies o, quan el temps ho permetia, al cementiri.

Estat: De l’edifici del XVII es conserva la façana. De l’edifici primitiu no en queda cap resta.

Distància des del museu: 110 m.

Convent de la Mercè

Convent de la Mercè

Nom: Convent de la Mercè.

Datació: Segle XIII – segle XIX.

Descripció: Convent fundat l’any 1227 per Jaume I, fora muralles. Posteriorment, a mitjan segle XV, la comunitat es va traslladar on avui s’erigeix l’església de la Mercè. El convent va ser ocupat molt més tard pels pares escolapis (1884).

Estat: L’església celebra culte. Actualment, el convent és una escola.

Distància des del museu: 250 m.

Porxos Carrer Cervera

Porxos Carrer Cervera

Nom: Els porxos.

Datació: Principis del segle XIV – segle XVII.

Descripció: El carrer Cervera o del Carme (Falcó durant l’edat mitjana), és un dels carrers nous que neixen a partir del creixement que experimenta Tàrrega als segles XIII i XIV: a mitjans del segle XIV ja havia esdevingut un dels vials principals de la ciutat. Al capdamunt d’aquest carrer hi havia el portal de Falcó o de Cervera i, just al davant, fora muralles, s’hi va aixecar la creu de terme coneguda com “la creu del Pati” (entre 1424 i 1436). Encara avui podem observar-hi vestigis d’aquesta època, com són els porxos gòtics que arribaven fins a la casa Sobies i el Palau dels Ardèvol, més tard conegut com Palau dels Marquesos de la Floresta.

Estat: Es conserva un tram important dels porxos originals.

Distància des del museu: 220 m.

Plaça Major

Plaça Major

Nom: Plaça Major.

Datació: Principis del segle XIV – segle XVII.

Descripció: La Plaça Major, també coneguda a l’edat mitjana com plaça del Mercadal, del Blat o de Santa Maria, era el punt de confluència entre el camí ral de Barcelona a Lleida i la via que unia Tarragona amb la muntanya de Lleida. Va acollir el mercat setmanal des de l’edat mitjana: en un document del 24 de gener de 1319, el rei va disposar que totes les mercaderies fossin perpètuament exposades i venudes en aquest indret els dies de fira i mercat. La plaça també era l’indret on es llogaven els bracers i el punt de reunió del consell municipal fins que es va construir l’ajuntament. De fet, a la vora d’aquesta plaça, hi havia des del segle XII l’església parroquial i un primitiu ajuntament. Més endavant, al segle XIV, també va acollir part del cementiri parroquial, que ja envoltava l’església per la banda oest i nord.

Estat: Visitable.

Distància des del museu: 100 m.

Molí del Codina (excavació arqueològica)

Molí del Codina (excavació arqueològica)

Nom: El Molí del Codina.

Datació: Principis del segle XIV – segle XVII.

Descripció: Existeixen diverses hipòtesis segons les quals aquest indret podria haver acollit l’antiga sinagoga jueva i després les adoberies. El jaciment presenta diferents fases. La primera fase documentada correspon a un edifici de planta pseudorectangular, que forma una sola nau de 202 m2, sense cap divisió interna i amb una coberta sostinguda per quatre arcs apuntats, que coincideix en mides i situació amb l’edifici de la sinagoga reedificada a partir de 1306 i abandonada el 1345 a causa d’una inundació. L’edifici es va reutilitzar com adoberia a partir del segle XV i es va abandonar com a conseqüència d’una nova riuada el 1644. En aquesta mateixa parcel·la podem observar restes de la muralla de Pere III.

Estat: Restes visitables exteriors, amb panells informatius. Excavació arqueològica.

Distància des del museu: 250 m.

Fossar dels Jueus (excavació arqueològica), Les fosses comunes

Les fosses comunes

Nom: Les Roquetes / Fossar dels jueus.

Datació: Finals del segle XIII – finals dels segle XV (1492).

Descripció: Cementiri medieval pertanyent a la comunitat jueva de Tàrrega. La primera notícia que fa referència al fossar data de 1307, quan el bisbe de Vic autoritza a l’aljama a disposar de cementiri propi. Aquesta necròpolis ha estat excavada i s’han documentat cent vuitata-dues tombes individuals i sis fosses comunes. Durant l’excavació, s’han recuperat elements que pertanyen al mateix ritual d’inhumació, com són les agulles d’amortallar o bé elements d’abillament personal: anells inscrits, arracades i collarets (aquests darrers interpretats com amulets). Les sis fosses comunes, amb un mínim de seixanta-nou individus enterrats, ens han permès documentar arqueològicament el sagnant avalot que va haver-hi a Tàrrega el 1348.

Estat: Excavació aqueològica no visitable. Al jaciment no es veuen restes de la necrópolis.

Distància des del museu: 1.1 km.

Nom: Les Roquetes / Fossar dels jueus.

Datació: Finals del segle XIII – finals dels segle XV (1492).

Descripció: Cementiri medieval pertanyent a la comunitat jueva de Tàrrega. La primera notícia que fa referència al fossar data de 1307, quan el bisbe de Vic autoritza a l’aljama a disposar de cementiri propi. Aquesta necròpolis ha estat excavada i s’han documentat cent vuitata-dues tombes individuals i sis fosses comunes. Durant l’excavació, s’han recuperat elements que pertanyen al mateix ritual d’inhumació, com són les agulles d’amortallar o bé elements d’abillament personal: anells inscrits, arracades i collarets (aquests darrers interpretats com amulets). Les sis fosses comunes, amb un mínim de seixanta-nou individus enterrats, ens han permès documentar arqueològicament el sagnant avalot que va haver-hi a Tàrrega el 1348.

Estat: Excavació aqueològica no visitable. Al jaciment no es veuen restes de la necrópolis.

Distància des del museu: 1.1 km.

Fossar dels Jueus (excavació arqueològica)

Fossar dels Jueus (excavació arqueològica)

Nom: Les Roquetes / Fossar dels jueus.

Datació: Finals del segle XIII – finals dels segle XV (1492).

Descripció: Cementiri medieval pertanyent a la comunitat jueva de Tàrrega. La primera notícia que fa referència al fossar data de 1307, quan el bisbe de Vic autoritza a l’aljama a disposar de cementiri propi. Aquesta necròpolis ha estat excavada i s’han documentat cent vuitata-dues tombes individuals i sis fosses comunes. Durant l’excavació, s’han recuperat elements que pertanyen al mateix ritual d’inhumació, com són les agulles d’amortallar o bé elements d’abillament personal: anells inscrits, arracades i collarets (aquests darrers interpretats com amulets). Les sis fosses comunes, amb un mínim de seixanta-nou individus enterrats, ens han permès documentar arqueològicament el sagnant avalot que va haver-hi a Tàrrega el 1348.

Estat: Excavació aqueològica no visitable. Al jaciment no es veuen restes de la necrópolis.

Distància des del museu: 1.1 km.

Nom: Les Roquetes / Fossar dels jueus.

Datació: Finals del segle XIII – finals dels segle XV (1492).

Descripció: Cementiri medieval pertanyent a la comunitat jueva de Tàrrega. La primera notícia que fa referència al fossar data de 1307, quan el bisbe de Vic autoritza a l’aljama a disposar de cementiri propi. Aquesta necròpolis ha estat excavada i s’han documentat cent vuitata-dues tombes individuals i sis fosses comunes. Durant l’excavació, s’han recuperat elements que pertanyen al mateix ritual d’inhumació, com són les agulles d’amortallar o bé elements d’abillament personal: anells inscrits, arracades i collarets (aquests darrers interpretats com amulets). Les sis fosses comunes, amb un mínim de seixanta-nou individus enterrats, ens han permès documentar arqueològicament el sagnant avalot que va haver-hi a Tàrrega el 1348.

Estat: Excavació aqueològica no visitable. Al jaciment no es veuen restes de la necrópolis.

Distància des del museu: 1.1 km.

Call

Call

Nom: Call de Tàrrega.

Datació: Primera meitat del segle XIV – finals del segle XV (1492).

Descripció: Des de principis del segle XIV, la creixent població jueva de Tàrrega s’estableix en una zona concreta de la ciutat, amb el carrer de l’Estudi com a eix vertebrador (llavors conegut com carrer dels Jueus, del Forn dels Jueus, del Call o de l’Escola dels Jueus). Aquest barri, on vivien la major part dels jueus de Tàrrega, s’extenia cap a l’oest entre la part posterior del carrer Major, l’actual carrer Migdia, i el carrer de Santes Creus (actual carrer de la Font), i cap a l’est, fins al carrer d’Arnau Farrer (actual carrer de les Piques) com a límit est. A més, aquest nou espai, majoritàriament de nova urbanització, també tindria unes portes que l’aïllarien de la resta de la població i albergaria la nova sinagoga a partir de 1347. Un dels possibles accessos al call era el carrer Vilanova, que comunica el carrer de les Piques i el de l’Estudi: en aquesta zona de pas, així com al carrer de les Piques, hi vivien jueus i cristians barrejats.

Estat: Visitable.

Distància des del museu: 50 m.

Ermita de Sant Eloi

Ermita de Sant Eloi

Nom: Ermita de Sant Eloi.

Datació: Segona meitat del segle XIII – segle XIV.

Descripció: L’ermita de Sant Eloi es va construir per voluntat de l’argenter targarí Simó Canet, que va deixar comanat al seu hereu que edifiqués una capella en honor del patró dels orfebres, Sant Eloi. Es tracta d’un temple d’una sola nau, de planta rectangular i coberta sostinguda per dos arcs apuntats. L’ermita ha estat molt remodelada al llarg del temps. L’estàtua gòtica de Sant Eloi, trobada durant les obres de restauració de 1970, presideix actualment l’altar de l’ermita.

Estat: Visitable.

Distància des del museu: 2 km.