Totes les entrades de appmuseu

Portal de la Font

Nom: Portals i muralles medievals de Pere III.

Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).

Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.

Estat: Algunes restes visitables exteriors.

Distància des del museu: 180 m.

Portal de Sant Agustí

Nom: Portals i muralles medievals de Pere III.

Datació: Segle XIV (1366-1370, regnat de Pere III el Cerimoniós).

Descripció: Alguns trams d’aquesta muralla s’han conservat integrats dins l’entramat urbà de Tàrrega, tot i que, en general, la major part de restes conservades són de tipus arqueològic. Consten documentats els següents portals principals: al sud de la vila, vora el riu, els portals de Sant Agustí, el de la Font i el de l’Abeurador (o de les Piques); a l’est, els portals d’Agoders i el de Falcó (més endavant conegut com del Carme o de Cervera); al nord i nord-oest, els de Santa Anna i el de Santa Maria, i a l’oest, els d’Urgell i el de Sant Antoni.

Estat: Algunes restes visitables exteriors.

Distància des del museu: 180 m.

Convent del Carme

Nom: Convent del Carme.

Datació: Segle XIV (1364) – segle XX (1961).

Descripció: El convent va ser edificat fora de la muralla (extramurs), a pocs metres del portal d’Agoders i del carrer de Falcó. Va ser fundat gràcies al prior de la casa carmelitana de Manresa, que va aconseguir els vist-i-plau del papa Urbà V, del rei Pere III i de la mateixa vila. Al seu interior, s’hi veneraven relíquies de la Vera Creu. L’edifici ha estat objecte de diverses reformes, entre les quals destaca la realitzada als segles XVII y XVIII (entre els anys 1622 i 1721), quan es va construir l’actual claustre, d’estil renaixentista. L’última reforma data de 1961.

Estat: Visitable.

Distància des del museu: 400 m.

Convent dels Framenors (excavació arqueológica)

Nom: Convent dels framenors o de Sant Francesc.

Datació: Segle XIV (1318) – segle XIX (1874).

Descripció: Fora del nucli urbà, al sud de la vila i a l’altra banda del riu Ondara, vora el camí de Verdú i Granyena, es va construir aquest monestir (1318-1365). Els framenors hi van ser fins el 1567 i, poc després, va passar a ser ocupat pels agustins (1599) fins a la desamortització de Mendizábal. Des d’aleshores va estar desocupat. La riuada de Santa Tecla (1874) el va deixar en estat de ruïna. Actualment l’edifici conventual no és visible y només s’han pogut recuperar algunes estructures soterrades.

Estat: Excavació arqueològica. No visitable.

Distància des del museu: 400 m.

Plaça de Sant Antoni

Nom: Plaça de Sant Antoni.

Datació: Segle XI, amb remodelació al XIV.

Descripció: És la plaça més antiga de Tàrrega: ja apareix esmentada a finals del segle XI (encara que llavors amb el nom de plaça de Sant Mateu). En un primer moment era una placeta de mides més reduïdes i un lloc molt transitat, ja que estava situada a la vora d’un portal de la muralla per on passava el Camí Ral. Però la placeta aviat va quedar petita i, el 1319, diversos prohoms de la vila van demanar permís al rei Jaume II per fer-ne una ampliació. Amb la reforma, l’espai va adquirir l’aspecte de plaça porxada que ha mantingut fins als nostres dies, tot i que amb algunes modificacions i reformes. Paral·lelament, en la mateixa època, s’hi va construir l’hospital i l’església de Sant Antoni, que van donar el nou nom a la plaça.

Estat: Visitable (els porxos són del segle XIV).

Distància des del museu: 180

Hospital de Sant Antoni

Nom: Convent i hospital de Sant Antoni.

Datació: Principis del segle XIV (1319) – segle XVIII.

Descripció: A començament del segle xiv, amb el consentiment dels comtes de Barcelona, s’instal·la la casa-hospital de Sant Antoni al barri d’Agoders, on només s’atenien els pobres residents de la vila. ]> L’hospital ha estat objecte de nombroses reformes al llarg del temps: la més significativa, el 1740. L’església ha conservat l’estructura gòtica de l’edifici amb algunes reformes posteriors. Per exemple, es conserva el campanyar d’espandanya de la façana, actualment en custòdia a la mateixa església del Sant Crist Trobat, obra d’orfebreria de la primeria de segle XIII.

Estat: Algunes restes visitables exteriors. L’església celebra culte.

Distància des del museu: 180 m.

Hospital dels Ardèvol, Casa Sobies

Nom: Casa Sobies.

Datació: Segle XIV.

Descripció: Fundat per la família Ardèvol, i situat davant la seva mateixa residència, l’hospital ja estava en ple funcionament a mitjan de segle XIV. De l’edifici original només se’n conserva la façana, tot i que amb modificacions. Cal destacar-ne els tres finestrals gòtics convertits en balcons.

Estat: Façana gòtica amb alguna reforma.

Distància des del museu: 160 m.

Capella del Corupus Christi

Nom: Capella del Corpus Christi.

Datació: Segle XIV – segle XX (derruïda el 1940 pels estralls de la Guerra Civil).

Descripció: Capella annexa al palau dels Ardèvol. És un edifici gòtic d’una sola nau amb tres trams, amb sostre de fusta sustentat per arcs diafragma. De fet, era considerada un dels mausoleus més sumptuosos d’aquest període a Catalunya, feta per escultors de l’Escola de Lleida i altres autors. Actualment només se’n conserva a Tàrrega el seu finestral gòtic (ubicat al Parc de Sant Eloi). Dins la capella hi havia també un magnífic sepulcre (nissaga Ardèvol).

Estat: No visitable.

Distància des del museu: 160 m.

Palau dels Ardèvol

Nom: Palau dels Àrdevol (actualment Palau dels Marquesos de la Floresta).

Datació: Segona meitat de segle XIII.

Descripció: Ubicat al carrer Falcó, un dels eixos principals de la Tàrrega medieval, aquest casal pertanyia a la nissaga dels Ardèvol. Es tracta d’un dels pocs exponents del romànic civil català (segona meitat del segle XIII), tot i que actualmente només se’n conserva la façana. El guardapols i els capitells dels finestrals són una mostra del treball de l’Escola de Lleida (segle XIII). ]> La galeria porxada del primer pis no és original, sinó que correspon a les reformes fetes entre els anys 1950 i 1955, en què es va refer totalmente l’interior de l’edifici, excepte l’escalinata.

Estat: Façana original amb lleugeres reformes.

Distància des del museu: 230 m.